Jump to: navigation, search

Poesie (Porta)/23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA

{{ #ifeq: 23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA ||{{ #ifeq: Carlo Porta || | }}{{ #ifeq: || |[[Categoria:Testi di {{{Nome e cognome del secondo autore}}}]] }}{{ #ifeq: XIX secolo || | }}{{ #ifeq: || | }}{{ #ifeq: || |[[Categoria:Testi del {{{Eventuale secondo anno di pubblicazione}}}]] }}{{ #ifeq: || | }}{{ #ifeq: || |[[Categoria:Opere letterarie del {{{Eventuale secondo anno di pubblicazione}}}]] }}{{ #ifeq: XIX secolo || | }} | }}


{{ #ifeq: 23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA ||
<imagemap>
Image:Books-aj.svg aj ashton 01f.svg|25px
default Questo testo fa parte del "Progetto Letteratura". Premi sull'icona per saperne di più.
desc none

</imagemap>{{ #ifeq: Poesie ||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |
Carlo Porta{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{Nome e cognome del secondo autore}}}|{{{Nome e cognome del secondo autore}}}]]

}}

}}{{ #ifeq: ||{{ #ifeq:

||
XIX secolo
|
}}
|
- {{{Eventuale secondo anno di pubblicazione}}}

}}

|
{{ #ifeq: Carlo Porta || | }}
23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA

}}

Template:Capitolo <poem> IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA In d'on secol che asquas tucc i poetta se la caven coj sogn e coj vision domá mì dovaroo stà alla stacchetta?

Domà mì dovaroo avè suddizion de vestimm alla moda, perché sont       5 on poetta balloss e buseccon?

Mai pù: resguard, rossor, vergogna a mont! L'è mè el vestii, nessun me l'ha imprestaa; chi ha d'avè vegna a scoeud, i pioldi hin pront.

Musa, che te m'ee vist indormentaa       10 a saltà per el lecc come on usell, juttem a cuntà sù el brutt sogn che hoo faa.

Comenza in prima a spacciugà el penell in la seggia del negher, e picciura la cà in dove sont staa cont el cervell.       15

La cà la gh'ha ona porta scura scura fada a bocca de dragh con tant de dent, e suj dent gh'è ona riga de scricciura,

che la dis: Pover lu, quell che va dent!! Sulla porta on lecchee cont i pee d'occa       20 el fa lumm a i paroll coj torc de vent!

Me senti i sgrisor pesc de quand el fiocca a pensà come el dragh tirand el fiaa el m'ha sorbii de pianta dent in bocca.

Lì in dona crenna d'on dentasc oggiaa       25 me sont trovaa sbattuu e mes'ciaa sù insemma a ona missoeulta d'anem condannaa.

Invers la gora, dove la fa on Emma l'ugola col cannaa che va ai busecch, gh'è settaa in trono Soa Maistaa Supremma.       30

Duu corna stort sul gust de quij d'on becch ghe formen pedestall alla coronna che l'è de ferr coj ragg guzz come stecch.

Intorna via della soa personna coj forchitt in di sgriff el glhe un fregott       35 de ciappitt che fa i môcch e che micionna.

Belzebù l'è quell Re, i olter rabott hin Asmodec, Uriell, Saroth, Boora, Ur, Moria, Cedon, Oreb, Astarhott,

tutta cannaja istessa sott e sora,       40 che cascen i anem coj forchitt a mucc e i sfonden giò a forcad per quella gora.

Mì tormentava come fuss suj gucc, specciand la mia infilzada ogni moment, quand el Re el sbraggia, e se quietten tucc.       45

Chi eela mò costee che ven deddent sonand i castegnoeur e s'giaccand fort tricch e tracch i pee biott sul paviment?

Chi l'è?... L'è nient olter che la Mort, e la ven gloriosa e stracontenta       50 a fagh a Belzebù sto bell rapport.

Vedet, la dis, sta ranza sanguanenta? Quest l'è on colp ch'hoo faa adess: rid, Belzebù, t'hoo mazzaa on omm ch'el rèffen minga in trenta.

L'eva on omm pien de meret e vertù,       55 e giust perché el guastava el tò mestee, zaccheta! hoo stimaa ben de tajall sù.

Allora Re Bargniff el solta in pee, el ghe trà i brasc al coll, e el dis: Oh cara, viva tì, viva i medegh e i speziee!       60

Ma sta gioja del mond, sta perla rara se po' savè chi l'è? el repia el Re. E lee la ghe respond: Sì, l'è Bovara.

A sto nomm Belzebù el torna a tasè, el scrolla dò o trè voeult el sò mazzucch       65 e poeu el dis, sospirand: Gh'hoo despiasè.

La Mort la resta lì come de stucch; ma poeu dopo con rabbia la ghe dis: Spieghem on poo sto enimma, o Re tarlucch!

N'evel forsi Bovara on tò nemis?       70 N'evel forsi el papà di bisognos, largh de coeur e de man, senza vernis?

N'evel forsi el modell de tucc i spos, l'esempi di parent e di tutor, l'amis ver dell'amis, l'omm vertuos?       75

No l'eva forsi el magistraa d'onor ch'el se drovava senza fin segond tant a prò del pitocch come del scior?

Tutt va ben, Belzebù allora el respond, ma per mì foo el me cunt per la mia vista       80 che l'eva mej ch'el fuss restaa anmò al mond.

Che fin ch'el stava là, tanc gabolista, becch, avar, lecca-cuu, biassa rosari vegneven de galopp sulla mia lista,

ché, vedend di vertù strasordenari,       85 sta gent invidiosa per natura la crepava pù prest dell'ordenari.

Adess mò ridaran senza mesura, e guariran fors anca in st'occasion quij ch'even giamò mezz in sepoltura.       90

Sentend a dì la Mort de sti reson, Hoo vist, la sclama, per dà gust a tì de chì innanz copparoo domà i mincion,

e giust in quella la se volta a mì molland la ranza contra el dent oggiaa.       95 Per fortuna che a furia de sgarì

hoo schivaa el colp col vessem dessedaa.

</poem> Template:Capitolo