Jump to: navigation, search

Ona vision

Template:Qualità


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: Ona vision

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1812 ||

|
1812
}}
|
{{ #ifeq: Carlo Porta || | }}
'

}}

<poem> On certo reverendo fraa Pasqual, omm de gran pes in che se sia manera tant a toeull dalla part spiritual come a toeull dalla part della stadera,        5vun de sti dì de podisnà al camin pien come on porch el fava on visorin.

L'eva in cà de dò damm bonn religios che per no desturbagh quella quiett mormoraven intant a bassa vos,        10e pregaven de coeur Dio benedett ch'el sterminass con la soa gran bontaa tucc quij che secca i pret dopo disnaa.

Da on'oltra part don Diegh ex zenturon, teologh, canonista e missionari,        15on poo el juttava la mormorazion e on olter poo el sfojava el breviari per tirass intrattant foeura di pee quell mattutin cojomber dei dì adree.

Ora mò don Pasqual l'è de notass        20ch'el s'eva quistaa el nomm coj soeu sudor de sant e de paccion de prima class, tant che paricc credeven ch'el Signor giust in l'ora del chilo e del sognett el le mettess a part di soeu secrett.

       25A bon cunt, col conzett ch'el se godeva, Soa Reverenza l'eva despensaa da ogni att de creanza, anzi el podeva ronfà tutta la santa podisnaa senza pericol mai che i dò lustrissem        30ghe dassen del viilan porch solennissem.

Ma sta voeulta dormend sto don Pasqual el fava cert versori e certi mocch inscì foeura dell'orden natural che i damm s'hin spaventaa minga de pocch,        35per paura che quaj vision tremenda la ghe fass perd la famm per la marenda.

Basta, quand pias a Dio, finalment el se desseda torbed come on ors, e vedend i dò damm tutt in spavent        40e curios de savè cossa gh'è occors, Che se consolen, Marchesinn, el dis, che rivi adess adess del paradis.

Caspita che bel coss l'averà vist! esclamen tutt dò i damm in compagnia.        45Certament, hoo veduu, el dis, Gesù Crist la soa Mader Santissima Maria, e de sant e beatt, no cunti baj, n'hoo vist assee de fann lecc a cavaj.

Dunque l'avrà veduu nostra cucina        50la contessa a cui ci han stampaa la vita, poi altre dame molte, e qualch pedina scritt nel Suss e dirett dai Bernabita? Cara lor, s'hoo da dilla tal e qual, n'hoo vist nanch vuna, el respond don Pasqual.

       55Neanch'una! Come mai! In tanta gloria ghe sarebber fors mai sfuggii de vista? Caspita, el nost Devecc bona memoria l'ha sempre dett ch'el ciel l'è di Sussista; Dunque, repien, chi è che c'è lassù        60de nostra conoscenza e sua de lu?

Per esempi, el rispond, gh'è Mascaron... Template:AutoreCitato... Template:AutoreCitato... gh'è el sò pessee de cà... gh'è Template:AutoreCitato... gh'è l'ost del Falcon. Metastasi!... i damm sclamen, se pol dà!        65Quel pret che abbiam sentit coi nost orecc a biasimar tant volt dal bon Devecc?

E d'alter chi hal veduu, ch'el dica on pò! Hoo vist Bovara, hoo vist Battaja... el dis, Mosca... Pensa... Vian... Ohibò, ohibò, ohibò!        70Anch de sta sort de robba in Paradis? No sal che son de quej che l'ha daa in lista el Devecc per Massoni a noi Sussista?

In Paradis i franchi murator! Se burlem? Ma sal minga don Pasqual        75che solamente a conversar con lor se incorre la scomunica papal? Ma caro lei, car don Pasqual, ch'el taccia, ch'el par che Dio el ci abbia voltaa faccia.

Intant, per toeù la curta e vegnì al sugh,        80con sto sogn cuntaa sù inscì de salamm l'ha ris'ciaa don Pasqual de fass dà el rugh dalla cà e dalla tavola di damm, se el canonista e teolegh don Diegh nol ghe trovava subet on repiegh.

       85Costuu el gh'ha faa vedè che don Pasqual per vess staa in del disnà on poo intemperant l'ha squilibraa col fisegh el moral, ch'hin i potenz in sogn predominant, che distinguendum est in casu tali        90quod detur causae phisicae aut morali.

E l'ha conclus infin che l'avè vist el paradis coj sant e coj beatt l'è effett moral che ven de Gesù Crist; ma che eadem ratione el ten per fatt        95che l'avegh vist insemma i fraa masson l'è effett fisegh che ven d'indigestion.

</poem>