Jump to: navigation, search

On miracol


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: On miracol

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1813 ||

|
1813
}}
|
{{ #ifeq: Carlo Porta || | }}
'

}}

<poem> Per giustizia de Dio on giovenott lussurios, porscell all'ultem segn, che no l'eva mai pregn de passà el dì e la nocc in barilott, el creppa, e el creppa, Dio ne guarda lor! in vun de quij moment che a voress regordà de nost Signor ghe voeur on bell talent. L'anema sciolta da la carna morta la va a vol vers i stell, chè el dianzen le porta, e in manch de quella la se troeuva al pè del tribunal tremend de Gesù Crist, che, brusch in volt comè, el ninna el cuu su on cossinon badial de nivol prepontaa de coo coj al. Sulla dritta l'arcangior sant Michee, sul fà de quij che vend el formaj in Verzee, el gh'ha dessora a on tavol lì denanz carimaa, carta, penna e dò balanz. Sulla sinistra, sora ona poltronna de velù crèmes con i sbarr a intaj, Soa Majestaa la Madonna l'assist al gran giudizzi del bagaj. In circol dedree via come all'Arenna dan resalt alla scenna Cherubin, Serafin, Dominazion, Angior, Arcangior, Tron. L'aria l'è lustra che la par de ras e i angior del Signor la parfummen sgorand con tanti odor che per usmaj se vorrav vess tutt nas. Gesù el ninnava el cuu, come v'ho ditt, perchè Michee el gh'aveva già squajaa tutta la tiritera di delitt del pover desgraziaa, e, semma el dava ment a costuu chì ch'el tremava de foffa, semma all'Angiol Custod che el stava lì pass con giò i al come on usell che cova, e semma el varda el Diavol che scrusciaa sott al tavol el rideva a tutt rid menand la cova. In sto de mezz la Mader del Signor regordandes che el pover giovinott, sebben gran peccator, l'eva staa impunemanch on sò devott, e savend ben che l'eva scritt in l'abet, che el digiunava el sabet per i soeu sett dolor, e al lunedì el ne beveva on mezz per i sett allegrezz; regordandes che indoss tutt quant el dì el tegneva el sò offizzi e la coronna, che vedend el ritratt de la Madonna el levava el capell, e che andand a bordell el scondeva a bon cunt sott ai cossin la serioeura, el Crist, l'acquasantin, la se voeulta pressosa invers al tôs e la ghe dis: Pietaa, pietaa Signor! In grazia mia sospend quell giudizzi tremend: l'è on scorlacoo, l'è vera, on peccador, ma chè! cuntet nagott el vess staa de toa mamma inscì devott? Ah Signor, per sto venter che t'ha portaa de denter, per quij dolor che hoo avuu in del parturitt, per sto coo, per sti tett, per sti boritt, per sti man, per sti brasc che t'han portaa fassaa e nudregaa, Signor, te preghi, abbia pietaa, pietaa...! Gesù Crist, che l'è a on grad de amor per lee che in terra l'è impossibil de cognoss, che l'è on amor che lassa fina indree quell ch'el gh'aveva el Bazzer al vin ross, el biassa on bott la lengua, el palpa i oeucc, el se carezza on poo la ponta del barbozz, el frega el coo, e poeù el dis: Verament la legg l'è fada, e se dovess dà ascolt domà alla mia giustizia dovarev condannall al gran torment de vess priv de la vista del mè volt. Ma basta per adess... Vedaremm... Quell però che me rincress l'è che, essend giamò mort, l'impegn de aveghel salv l'è on poo tropp fort. Non ostant, per giustalla..., hoo bell e vist con la divina ment che no gh'è che on de mezz... Zitto lì, attent. Mì patron de tutt coss, mì Gesù Crist, che col moeuv d'on mè brasc poss fav tucc in spettasc, mì che per vess soa divina maistaa poss pissà in lecc e dì che son sudaa, comandi e vuj che st'anema che chì la torna in del sò corp in sul moment e, appena che l'è dent, che la se metta in man d'on confessor, chè ghe doo temp domà ventiquattr'or. Dopo el se volta tutt affettuos alla Vergin Maria e el ghe dis: Credii pur che hoo faa per vù quella mincionaria che per mè pader non la farev pù. Scompar Iddio, i Sant, i Anger, i Tron i nivol, la Madonna, la poltronna, i balanz, sant Michee, i Dominazion, e l'anema del gioven la ritorna in del sò corp a fà la confession. Resta lì el Diavol, che grattand i corna el dis robba de ciod adree all'Angior Custod, e el tratta de giustizia bolgironna la giustizia divina, concludend che per lu el n'aveva assee de struziass a servill sira e mattina, quand daj moinn d'ona donna, sibben ch'el fuss Gesù, el se lassava menà a bev anch lu. Cont st'istoria, che franch la sarà vera perchè l'è scritta sora al Praa Fiorii, voeuren dì i pret che gh'è la soa manera de settass a cavall di duu partii, idest che el sò negozi l'è provist anch de bontaa e pietaa de Gesù Crist. </poem>

Template:Qualità testo