Jump to: navigation, search

Olter desgrazzi de Giovannin Bongee


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: Olter desgrazzi de Giovannin Bongee

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1814 ||

|
1814
}}
|

}}

<poem> Quand se nass deslippaa, Lustrissem scior, l'è inutel toeuss el coeur, chè l'è tuttuna, no gh'è pù nè fadigh nè pont d'onor che poda mett in cas de fà fortuna. Vegnen adoss i bott de traditor, nè s'ha nanca fornii de toeunn sù vuna, che in manch de quella ghe s'en tacca adree sett, vott come ona salva de mortee.

Mì che pari nassuu in de quell moment ch'el Signor l'ha creaa i pù gran travaj, come sarav a dì el dolor de dent e quell caro sur Lella per strappaj, hoo già provaa ai mee dì tanti azzident che ghe vorrav on secol a cuntaj, de moeud che no me specci a fornì l'ascia che on quaj copp in sul coo che me spettascia.

Vussustrissema el sa se mì sont vun de quij che van in volta a fa quarell, chè grazia ai pover mort no gh'è nessun che pò cusamm d'avegh storgiuu on cavell; anzi, quand gh'è di rogn tra quajghedun, regola ginerala ficchi el vell, chè no vuj minga per on gust de ciall andà in peltrera o toeù sù el reff in fall.

Eppur con tutt el mè fà de cojon, col mè bon pè de pombi e l'arà drizz, giust perchè sont nassuu in quel dì birbon ogni bott borli dent in quaj pastizz; e poeù, senza stà chì a fà tant reson, se Vussustrissem el gh'ha flemma on sgrizz gh'en cunti voeuna che m'è occors adess, ch'el le farà restà proppi de gess.

Quand per vedè el Prometti trii mes fa el correva alla Scara tutt Milan e vegneven giò a tròpp de là e da scià i forastee de tante mia lontan, tant che per ciappà post boeugnava ess là col disnà mezz in gora e mezz in man, vedend tutta sta truscia e sto spuell me sont ressolt anch mì de andà a vedell.

Oltra el rest me premeva, a dì el coeur ciar, de sattisfà in quaj moeud anca la donna, che dopo quell scappusc col paracar l'ha miss giò el coo davvera e la dragonna. Poverascia, anca lee la gh'eva car d'andà a vedè on vesin della soa nonna, che l'è quell che vestii come on pollin l'andava a beccà sù el primm ballarin.

Intrattanta el bell dì de tutt i sant, dopo i dottrinn invers l'ora di trè, ciappi la donna in aria de marciant, e content tutt e duu come duu re se inviem alla Scara ben d'incant e là se postem per i primm del pè della porta sarada del lobbion coi noster bravo cuu pondaa all'us'cion.

Passa i trè, passa i quatter, i cinqu'or se impieniss de personn tutt el pasquee, chi mangia, chi gingina, chi descor, chi ziffolla, chi rid, chi fa el scocchee, chi se scolda la pissa e fa sussor a contra di impresari del soree, che goden i soeu comed e fan grassa, e no gh'han nanca el pubblegh per la cassa.

Ma a furia de speccià poeù finalment solten voltra anca lor sti lizonon, che in mezz ai urla e ai fis'c plazidament se derven la calchera coj button, e quand me riven lì ben ben d'arent quell denanz cont i ciav e col lampion con tutta grazia el me sgombetta el venter e el me dis: Allon, fourt! s'emm d'andà denter.

Mì però tant e tant tegneva dur, ma intrà che l'eva l'us'c d'on'anta solla de derviss in canton attacch al mur, e intrà che in del derviss la cress la folla, zonfeta! tutta a on bott me tran là al scur a giugà appos all'anta al tira molla tant che s'ciavo miee, s'ciavo primm post, ona grazia del ciel l'è a salvà i cost.

Ma ch'el varda, Lustrissem, s'el par vera che m'abba da suzzed tuss coss a mì, eppur questa l'è anmò la pù leggiera, com'el sentirà adess s'el voeur sentì. Appenna liberaa de capponera vardi intorna per tutt de chì e de lì per cercà Barborin, ma dess! descor, l'è inutel! dove l'è, le sa el Signor.

Barborin senza mì, senza danee senza on can che tampocch le cognossess, l'eva sù a mitaa scara de per lee senza savè in che mond la se fudess. No la podeva andà nè innanz nè indree, perchè per andà innanz ghe va del pess, e per tornà indree solla, a quij or là, ghe va manch carna indoss che no la gh'ha.

Basta, voo sù anca mì alla fenitiva, se incontrem, se demm part di nost desgrazzi, femm rid on poo ai nost spall la gent che riva, e poeù marcem innanz, paghem el dazzi, e a vedè, quand se dis! rivem a piva de trovà tant e tant assee de spazzi de settass giò tutt duu in loeugh competent, on poo cusii segur, ma almanca arent.

Lì intrattant che la gent, coj ziffolin, col pestà, col sonee, se spassen via, se comenza a smorbià, a taccà ballin con quij ch'è pussee arent de cottaria. Oh chì lassa fà a lee la Barborin, che, minga per dì a dì che la sia mia, ma intrà che l'è buffona anca de sort, l'è inutel già: la farav rid i mort.

Besognava sentilla sta mattocca in temp dell'opra per crepà del rid. La n'ha ditt sù pur anch de quella pocca! Tra i olter n'ha ditt voeuna tant polid contra de quell spettacol de quell'occa cha canta inscì de sbergna e inscì inivid, ch'anch che la fuss la prima ballarinna per tutta sira se n'è faa toninna.

Sè! tutta sira on corno, chè per mì fornissen tucc i spass tutt a ona sort anzi quand rivi a god in pas on dì l'è el ver mejorament del punt de mort, ch'el voeur dì che l'è in brusa de sbottì on malann col segond de contrafort, e on terz de foeudra, e on quart de guarnizion, come m'è giust suzzess in st'occasion.

Deffatt dopo sto rid strasordenari, quand sul pù bon del ball m'era duvis de vess anch mì coj niver sù per l'ari, e de vedè a andà a spass in paradis tucc i sant in di soeu reliquiari coj lumitt pizz intorna alla cornis, tutt a on tratt Barborin la trà sù on sguagn tant guzz e fort ch'hoo mai sentuu el compagn.

Ch'eel, che no eel, l'è che on despresios el te gh'aveva refilaa dedree proppi a cuu biott on pezzigon rabbios. Mì allora, sanguanon, me volti indree, e con duu oeucc de brasca e besios vardi in motria a on pomper e a on lampedee disend: Per Cristo, vorrev anch cognoss quell'asen porch che fa sta sort de coss!

Paricc col lampedee fan d'Indian, ma el soldaa se le scolda in sul moment, el me dà on pugn e el dis: Tasi là can, che te fotto in platea, saprament! Mì che sont pesc d'on azzalin bressan che tacchi foeugh appenna strusamm dent volzi la vos de prepotent anch mì e ghe respondi: On can te saret tì!

Vien de fora, el repia, marmotton, che te la darò mì, mummia d'Egitto. Che vegnì foeura, dighi, di cojon, te insegnaroo anca chì a parlà politto. Intrattant dapertutt in sul lobbion no se sent che Silans!... Abbasso!... Citto! E lu el giudee rebuttonandem sù, se pò trovà! el sbraggia citto anch lu.

Seva lì lì, vedel, Lustrissem scior, per fann vuna de quij de andà in gazzetta, e se no gh'eva i mee sant protettor a juttamm e portamm proppi in spalletta, vuj dì a famm borlà adoss on respettor all'improvvista come ona sajetta, ghe soo dì mì ch'en reussiva on scempi de cuntass de chì innanz per on esempi.

Basta: la cossa l'è fornida lì, almanch resguard ai ciaccer e ai quarell, ma intuitù de quell che voeubbia dì bona voeuja e indrittura de buell, s'ciavo, quella l'è andada a fass rostì. De moeud ch'el ball per quant el fudess bell (ch'el faga el locch s'el ved el Viganò) nè a mì nè a Barborin l'è piasuu nò.

Già besogna poeù anch dì che on gran motiv de vess critegh e brusch come l'asee l'eva con pocch respett quell lavativ del soldaa semper lì inciodaa dedree, che de gionta al sgognamm e al mangiamm viv cont i oeucc, domà on poo vardass indree, el s'eva anch tiraa arent cert camarada, che dininguarda Cristo in su ona strada.

Mì che cognossi on poo el mè natural, che soo fina a che pont poda fidamm, vedend proppi in d'on specc che sto animal el me tirava a perd coll'inzigamm, lott lott a dondignand voo invers i scal... foo segn a Barborin de seguitamm, e al bell trà, giò fioj! speccia ch'el ven... Chi gh'ha prudenza l'usa: vala ben?

Adess mò che gh'hoo daa in pegn on canton giontandegh tutt quell spass che gh'hoo giontaa, Sustrissem el sarà de opinion che i coss andassen soeuli come on daa, ciovè che dopo on para de boccon e ona bona scorada de boccaa el pover Giovannin lontan di rogn el fuss in lecc al cold in del primm sogn.

Lustrissem sì: el sarav proppi induvin se se trattass de tutt'oltra personna, ma trattandes del pover Giovannin l'è ben dolz anca lu, ch'el me perdonna. Sì, adess el sentirà che bescottin, olter che in lecc al teved con la donna! Preson, cadenn, ballin, sbir, rabbi, frecc, quist hin staa i mee bej sogn, quist el mè lecc.

Ah el mè car lecc! Sì: te seet dur, l'è vera, te seet tutt a carpotter, a montagn, ma l'è franch el primm cas che in cà Bongera te siet staa voeuj per on baratt compagn! Desill vujolter banch, pajon, testera, piumitt, covert, desill se in tresent agn avii mai vist olter lugher nè sbir che quij del scoldalecc e di candir.

Ma deggià che, Sustrissem, l'è tant bon che l'è despost a dà de scolt al rest, per no desabusamm di soeu attenzion faroo de tutt almanch per sbrigall prest. Donca appenna sghimbiaa giò del lobbion per fà la straa pù curta butti lest, e senz'olter boltrigh che me incoronna rivi a cà in quatter salt con la mia donna.

Pian pian dervi el portell, pian pian voo sù di scal, che no s'accorgen i vesin, dervi el mè bravo lus'c bell bell anch lu, rugatti el fogoraa col zoffreghin, pizzi el lumm: Barborina ove sei tu? La vedi là col coo sora i cossin travers al lecc, cont ona man sul ghicc, che la tirava sù grev grev el ficc.

Cossa gh'eet Barborin?... Me doeur... Dov'è? Chì inscì... Sul cuu? Cojonet!... Proppi chì... N'eel staa fors?... Sì quell porch... Lassa vedè! Mì nò... Perchè mò nò? sont tò marì... Gh'hoo vergogna... Set matta? Fa piasè... Là, stà savia... Fa pian... Lassa fà a mì... Basta: infin cont i dolz l'hoo missa a termen de lassassel vardà biott come on vermen.

Cribbi, Lustrissem! se l'avess veduu! Minga cojonarij, tant de svargell ross, scarlatt, ch'el quattava on quart de cuu, con de giunta duu gran barbis morell. Bona ch'el ciel el gh'ha mò provveduu on fior de timpen con tiraa la pell, chè se l'eva on poo froll, dighi nient, che boccon de zaffagna el ghe fa dent.

Mì però, soeuja mì, quij duu barbis m'hin pars come on poo tropp in simetria; deffatt ghe strusi dent, e ghe foo on sfris, freghi, e vedi che el negher el ven via, torni a fregà, me resta i did tutt gris, tacchent e luster de besonciaria, finalment usmi, e senti on odorusc come d'oeuli ordenari e de moccusc.

Ah canaja! Ah balloss d'on lampedee! L'è chì el prozzess, l'è chi el corp del delitt: olter che fà la loeuggia e el forastee e che fà a mostra de cuntà i travitt... Ma va pur là: se te me dee in di pee no t'avaree d'andà a Roma a pentitt. Te l'hoo giurada mì, brutto desutel, e quand rivi a giurà, varda, l'è inutel.

Negher come on sciavatt tal e qual sera foo on spiret de no dì alla Barborin, ma infin per cascià via la scighera, Rèzzipe, dighi, on bon biccer de vin. Ti parcura intrattant in quaj manera de tegnitt sù bagnaa di piumazzin, chè adess tornaroo mì col tocca e salda de quattordes boritt Rocca Grimalda.

In quatter salt sont lì dell'Antongina, in d'on esuss me sbrighi e torni indree col mè bravo peston de bombasina, e quand sont lì alla porta del cartee in dove mett giò banca la Rosina, ch'el diga on poo chi catti in sul mestee? Robba minga de cred! Catti l'amis, quell lampedee inscì faa di duu barbis.

Vedell e sentì el sangu a surbuì, sentimm a quattà i oeucc, perd la reson, l'è staa tuttuna: no me poss tegnì, de slanz ghe sari adoss cont on button, e ghe dighi: Toeù sù, quest l'è per tì, a cunt de quell tò credet del lobbion portel mò via e impara o porch fottuu a toccà i donn e a pizzigagh el cuu.

Vedend ch'el resta lì come de sass senza nè repettà nè tirà el fiaa l'hoo creduu per on marter che purgass con tutta la pascienza el sò peccaa: me tiri allora indree per dagh el pass, e lu in ringraziament sto renegaa lassem voltà, e poeù zonfeta sul coo on pugn senza dì varda che te doo.

Acqua! coss'el deventa el Giovannin! I tigher, i lion gh'hin per nagott; volzi in l'ari el mè bon peston de vin, e zinf zonf dov'el va fin che l'è rott! Giò la cassa dell'oeuli e di stoppin, giò i transilli tutt quant in barillott, e giò anca nun coj ong in di cavij a tomborlon per straa come vassij.

El mè pù gran tracoll in sta tommada l'è staa a restagh dessott giust col mostacc e col stomegh schisciaa contra la strada, del rest, se nol gh'aveva sto vantacc, no ghe dighi nagott che peccenada! Gh'en dava proppi fin che seva sacc, ma el maa l'è staa, resguard al pestà giò, che lu l'eva de comed e mì nò.

L'unega macciavella in sto moment l'eva quella de mettem a sgarì, per vedè de juttamm col fà corr gent, e de fatt con sta tattega che chì seva asquasi redutt a salvament, se el dianzer nol fa capità lì senza besogn a cress la compagnia quatter o cinqu dannaa de polizia.

Costor con quij sò vacch de cappellon, che somejen on meder de barchett, fan on ruzz, on sussor, che sanguanon nol ne pò fà de pù el medemm parfett! Lì ne vegnen adoss cont i baston come fudessem can senza collett, e ne sercen sù strenc cont on spuell, pesc ch'avessen avuu de toeù el Castell.

Con sta sort de tavan taccaa alla vitta, spongiuu, casciaa per straa tucc i moment, se va on trattin vers Santa Margaritta con dedreevia on santa cros de gent, che paren poresitt taccaa alla pitta. In sto moeud tutt dojos, tutt sporcellent se consegna in guardina on Giovannin pesc che nel fuss on Jacom Legorin.

Eppur, ch'el varda, a dì quell ch'è da dì, in mezz ai mee travaj, ai mee cuntee me restorava tutt a vedè lì in l'istessa mojascia el lampedee. Catto! in Milan, diseva intrà de mì, gh'è giustizia, e ghe n'è tant che sia assee, e quand me sentiran ghe giughi el coo che ona sattisfazion ghe l'avaroo.

Intant che padimava i mee dolor con la giusta giustizia ch'han de fann, che tirava sù el cunt fin del valor che podeva partend per spes e dann, ecco lì che compar el respettor che addrittura el comenza a interrogann, chi semm e chi no semm, in dove stemm, patria, porta, cà e tecc, che mestee femm.

Suj primm respost el dava nanca a ment com'el fuss ona statova de saa, ma appenna el lampedee l'ha tiraa dent la gran reson de vess Regio Impiegaa, dighi nagott! hin deventaa parent; ma già l'è inscì, tra lor utoritaa, fuss sansessia, già, se dan de man. Proppi vera che can no mangia can.

Deffatt tutt i attenzion, tutt i resguard hin staa per l'illustrissem lampedee, e per mì on corno come fuss bastard! Anzi, perchè on dò voeult sont soltaa in pee a dagh, com'eva giusta, del bosard, merda de gatt! com'el m'ha saraa adree... Citto là voi, non voglio, o temerari che se parla in la mane al lampedari!

Cont ona protezion tant spiattarada, senza d'olter desperdes in reson el pò domà capì come l'è andada. No s'è parlaa ona sverza del lobbion, del pizzegh in sul cuu ona sbolgirada, de moeud che el prepotent, el birbonon, el boja, can, sassin l'è staa el Bongee, e lì, allon, spettasciell già che sii adree.

Vedend ona ingiustizia de sta sort, Nò: hoo ditt intrà de mì, m'han de ligà, m'han de mett sott ai pee, de damm la mort, ma vuj parlà, l'è inutel, vuj parlà; e lì per brio me sont miss al fort d'ona manera tal, che andà a cercà! Sant March! l'ha avuu de grazia el respettor de mett giò i ari e de lassamm descor.

Foeura i manegh! E lì come on molin voo via senza mett parolla in fall, ghe cunti dell'affront faa a Barborin in sul pubblegh lobbion, in temp del ball, dighi e sostegni che l'è cinqu in vin ch'el rejo l'è staa lu, che poss giurall, e che quell mè primm impet del button l'è giusta staa on formaj suj maccaron.

Gh'en diseva inscì anmò, ma quell balloss d'on lampedee, malign come on demoni, el me dà su la vos, negand tutt coss, e domandand i proeuv e i testimoni. Allora el respettor el solta el foss e el ghe fa el lecco senza zerimoni, disend: Sur sì le prove, affar fenito, le prove sur Giovanni riverito!

I proeuv, respondi,... i proeuv... Cristo Maria, anca i proeuv gh'hoo de dà? questa l'è bella! Con quij facc de scappusc d'intorna via, cribbi e boffitt, ghe calarav anch quella!... Gh'hoo daa ona bettegada longa on mia... me s'è geraa sul pizzegh la tappella, e quella proeuva tal de faj stordì, quella del sett l'hoo soffegada in mì.

Ma ch'el diga on poo lu, Lustrissem scior: coss'avaravel faa in del Giovannin? Avaravel ris'ciaa ch'el respettor el mandass a cà a toeù la Barborin, e ch'oltra del stremizzi, se l'occor, l'avess avuu de voltà là el sesin a discrezion de quij carna de coll? Oh quest chì sì ch'el sarav staa on bell noll.

S'ciavo, pascienza per i pover mort! Infin, per maa che la me poda andà, eel pù che sentì el giudes a damm tort e che toeù sù on felipp de portà a cà? Intrattanta che foo on cunt de sta sort, vedi che in santa pas el toeù sù e el va, ch'el fa on cert segn, e poeù el me dis a mì: Parlarete el mè omo martedì.

Grazia tant della soa caritaa. Foo per corregh adree a basagh la man e per sentì a che or l'è in libertaa, per no vessegh de incomed posdoman, e in quella che sont lì, che l'hoo rivaa, me senti a tirà indree per el gabban... Chi l'è? L'è on sbir che in aria de sgognamm el me prega a fagh grazia de fermamm.

Fermamm, ghe dighi, che fermamm d'Egitt! Oh questa sì che la sarav mincionna. Se fuss Michee! Vuj andà a cà dritt dritt, ch'hin trè or che l'è là a specciamm la donna. Intant costuu el va adree a famm i gallitt e a sfognatamm per tutta la personna, tant che alla fin sont poeù vegnuu in sentor de quell segn inscì faa del respettor.

Ah che segn l'è staa quell! che segn birbon, tant come quell de Giuda Scariott; l'è on segn che m'ha fottuu in d'ona preson a piang come on bagaj tutta la nott. Sissignor: no gh'è staa pù remission. Dopo d'avemm palpaa fina sul biott m'han miss sott a tant ciav e cadenazz, che no gh'en va oltertant a fà on palazz.

Ah Giovannin della mala fortuna! Dov'eel ch'el t'ha redutt el tò destin? Varda: chì: su on ballin, saraa in comuna tra i miseri, la spuzza, e i malandrin, ma quest l'è anmò nagott, l'è anmò tuttuna e la povera mia Barborin? Cossa farala adess senza de mì? Ah destin fioron, dimmel mò tì!

La Barborin, de quella brava donna che l'è, come Sustrissema già el sà, intant che mì biassava sta coronna l'eva intorna per tutt a sciavattà per cattà noeuva della mia personna, e l'ha faa tant col spiret che la gh'ha, che innanz dì la saveva el comm e el romm da podeghen cuntà al lanzian del Domm.

Sponta nanch l'alba che la torna a cor, senza requi, sta povera meschina, daj parent, daj amis, daj protettor, e infin la catta foeura ona pedina inscì fada, a resguard del respettor, che invers i des pocch pù della mattina, quand me la specci manch, me sont veduu a dervì l'us'c, e chi n'ha avuu n'ha avuu.

Voeurel mò adess, Lustrissem, sentinn vuna, de quij de fà restà de marzapan? Sont nanca foeura mezz della comuna che m'incontri in del sbir, quell del gabban, che come el fuss staa lì a ninnamm in cuna el partend on trattin la bona man... Anca la bona man?... Ma ghe n'è anmò car Signor di angarij de mandann giò! </poem>

Template:Qualità testo