Jump to: navigation, search

Meneghin biroeu di ex monegh


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: Meneghin biroeu di ex monegh

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: ||

|
}}
|

}}

<poem> Bravo! bravo! L’ha faa proppi polid a toeuss d’intorna quij bagaj: inscì ghe poss cuntà ona scenna de fall rid che la cuntava pù se staven chì; chè di voeult, nee, già el sà? se dis più e men, e ogni busca per lor l’è on carr de fen.

Quatter ex monegasc, suor Benedetta, suor Anna, suor Usebia, suor Martina, viven insemma e fan tra lor casetta in cà d’on collaron della dottrina, foeura di pee del mond, là passaa el foss, tra Sant Vicenz di matt e sant Calloss.

Paghen el ficc a furia de rosari, gh’han el sò bon livell, gh’han la pension, dò convers che je serv senza salari, la soa gesa lì arent voltaa el canton, el sò comod e el pôzz denter de l’uss, e el sò bravo stornell che dis Esuss.

De teolegh, de pret, de confessor, tra quij che disna dal patron de cà e tra quij olter che ven sù de lor a portagh cott e cames de rizzà, ghe n’han in frega tutt i dì on brovett de possess consultà su tutt i pett.

Oltra al rest di vantagg gh’han sora numer quell de stà arent de cà alla mia personna, che fan corr tutt el dì per trii cocumer, e quell’olter de avegh anch la mia donna che fa la sarta e la ghe dà i tassij per i abet, i agnuss, i covercij.

Hin quatter donn, insomma de la somma, che podaraven, a vorend, stà mej milla voeult pussee lor che el Pappa a Romma, e andà in paradis grass come porscej, eppur, sursì, che ghe n’han semper vuna de cruzziass, de marsciss, de batt la luna.

On poo ghe l’han perchè in del sabet grass ballen fina passaa la mezza nott, on poo per via di donn che van a spass colla coppa, coj brasc, col stomegh biott, on poo coj vestinn strenc a tira in cull che mostren tutt la grazia del baull; on dì ghe l’han perchè Monscior Scirin

l’han traa in despart de minestrà la cresma, on dì perchè se stampa el Tamborin, o perchè fan teatter in quaresma, o perchè in Monscia voeuren fà arzipret on nan de fà scurtà tutt i pianet.

Lor se cascen perchè de venerdì van voltra i polliroeu a vend i pollaster; per i scoeul di tosann che han de dervì, certe scoeul, soeuja mì, faa con l’incaster; per i stamp scandalos, per i picciur, per quij che pissa in straa lontan dal mur.

Ma el bordell, el boesg, el diavoleri l’è staa jer e l’oltrer: streppet, deliqui, girament, convulsion: on affar seri, che ha traa sott sora asee, spiret, reliqui, pret, ciccolatt, ex fraa, chiffer, devott, e trasaa mezz la scorta di bescott.

E tutt sto ruzz, tutt sto spuell, per via d’on besasc d’on begliett che hoo portaa a cà, che ha rezevuu de Romma don Tobia e che m’han mandaa a toeù fina giò là a Sant Vittor intrà la vuna e i dò, dove el dis messa per mezz oeugg de bò.

Don Disma, don Rodolf, don Tranquillin, don Lorenz, don Clement, don Mansuett, don Pio, don Saveri, don Igin, don Cels, don Samuell, don Anicett, don Romuald, don Lazzer, don Fedel, gh’hin cors adoss pesc che nè i mosch al mel.

L’han leggiuu tante voeult e releggiuu, gh’han faa sù tant calmeri e tant paroll, l’hoo sentuu tante voeult e strassentuu, che sanguanon, ghe giunghi l’oss del coll se no gh’el disi sù ciar, nett e s’cett senza toeugh via nè giontagh on ett.

Amico caro, el dis, Romma li sedici aprilo, milla vottocento vinti. Pur troppo, el dis, nò hin lingui maledici, nè cosse, el dice, menzioneri o finti quelle che, el dis, si diceno da voi circa al Governator nostro di noi.

Ma Dio, el dis, per nostro vilimento l’ha talmente cecato, che de doppo trasato in donne e giogo el pontamento e prenduto gran debiti sul goppo, non ha potuto, el dice, condemeno e dacchi e dacchi de sbottire un pieno.

Se dice, el dis, che el Gardinal decane, a furia de dà a mente alla gran spesa, naccorgendose, el dis, che el dava mane asca el resto al dinaro de la Gesa, el sia corruto a squajar tutto al Pappa, che l’ha ordenato subet ch’el se ciappa.

Ma lu el puttasca, el dis, ch’el seva dato che se tendeva de cattarlo ladro, l’ha fatto el quonia, el dice, e l’ha curato el contrattempo, el dis, che el Santo Padro l’eva in estasi, el dice, in nel dir messa, e chi l’ha fatto!... l’è girato in pressa.

In circa al resto, el dis, la pù segura l’è ch’el sia navigato in del Levante, in dove in st’ora, el dice, addio tonsura, l’è forse già quattata col turbante; e in dove in st’ora, forse, addio prepuzzi... Con che sono di voi Monsignor Nuzzi.

Sott poeù gh’eva on proscritt, che in del sentill sguagniven tutt e quanti come scin, on proscritt malarbett che per capill boeugna vess religios, savè el latin, chè mì ignorant, in quante sia de mì, n’hoo capii olter ch’el diseva inscì.

Proscritto: Monsignore Monticello l’è stato ieri in pubblico cattato ch’el fava, el dice, de Gulelmo Tello e l’infilzava el pommo ad un soldato sguizzero della guardia pontifizia, e fu menato sopra alla giustizia.

Chì inscì d’accord tutt quant intrà de lor che sti scandol no hin che consguenz di nost peccaa, de l’ira del Signor, s’hin miss a intrequerì quij reverenz de quaa razza fudessen sti boltrigh che ne tirava al ghicc sta sort de ortigh.

Don Romuald, don Lazzer e don Pio, che hin in cura d’anem tutt e trii, han ditt ch’el fuss el pocch timor de Dio de dà certe candir stremii stremii in di battesem e in di funeral, e da vorè tassà i list parrocchial.

Che in di busser di ges e in quij de strada no se ghe troeuva olter che quattritt, i mess scars, l’elemosina impiccada, i parrocchi infesciaa de poveritt, la cros de legn in aria a tutt i vent e la becca frustada per nient.

I Franzescan don Cels e don Clement voreven che nassess tutt el bordell dall’avegh tolt a lor i soeu convent, e l’ex Domenican don Samuell el giurava che l’era per reson d’avè abolii la santa inquisizion.

Suor Usebia anca a nomm di camarada la pretendeva inscambi che st’istoria la prozedess de quella baronada de avej descasciaa lor dalla Vittoria, soggiongend tucc insemma a quatter vos Che sevem quij che candidava i nos.

Don Fedel, don Igin, che hin pret de cà d’ona Marchesa e d’ona Baronessa, daven la colpa a quella de faj stà degiun fina al mezz dì per digh la messa; e on poetta d’on pret, certo don Disma, le trava tutt adoss al Romantisma.

Finalment on rangogn d’on pretascion ch’el m’era settaa giò giusta per mira, ch’el ciamen el polpetta de rognon e el peserà pes brutt cent trenta lira, el me infilza in del muso ona vistada de can còrs, e via el va con sta parlada:

Mì gh’j diroo, mì sì, che gh’j diroo i reson perchè Dio el ne svargella, senza nanca dì varda che te doo! Hin i altar stravaccaa sulla bradella, i ges in vettuperi e i sazerdott sù per sù, mort de famm, magher e biott.

Hin el gran ciallonismo di marì de lassas mennà a voltra per el nas (e chì el vardava fiss in faccia a mì) daj miee, e lassagh fà quell che ghe pias, spes sora spes, senza vardass intorna se vegnen de la guggia oppur di corna.

Hin la golascia, la leccardaria de sti operari, de sti mezz camis; in cà miseria, raccol, callastria, la baldoria in di boeucc e in di bovis; ciòcch sora ciòcch, robba, danee, temp pers... (e zonfeta on’oggiada de travers).

Hin la birbada de lassà i fioeu in strusa per i straa, per i pasquee, a fà l’ozios, el tôff, el borsiroeu, senza dà a ment se sbiggen el mestee, se van a messa in festa, alla dottrina... (e lì traffeta on’oltra lampadina).

Hin quell’oss in la s’cenna, quij bosij, quij cors in suj fattur, in sulla spesa, quell pettà i vizzi a caregh di Loeugh Pij, quell godegh tutt a gratis alla gesa, quell dì maa di patron tutt quant el dì... (e lì edaj! quij duu oeucc adoss a mì).

Hin l’ardiment de sti spantega strasc de toeunn nun pret per gent come se sia, de tirà el nost tabacch con quij didasc, de settass giò a descor in compagnia... ballossi... porci... malcreati... infamm... (acqua! sta voeulta l’ha volsuu bissamm).

Ah fiol d’ona negra! adess capissi (dighi in del coeur) con chi el parla sto can; me se s’ciara el cervell, me seccudissi, pesseghi a alzà del scagn el fabrian, e polid sì, ma fiero, ma dannaa, te ghe respondi in sta conformitaa.

Senza tant ch’el se scolda a descuttì, col ris’c de deslenguass ona mezzenna, anca mì gh’j diroo, gh’j diroo anch mì i reson perchè Dio el ne peccenna; i reson perchè el tas e el lassa corr de quij bej coss cossett di sò monscior.

Hin l’avarizia porca malarbetta che in paricc de lor sciori l’è quell vizzi ch’el par taccaa a la vesta, a la goletta, on obblegh maneman come l’offizzi, quell che ha inventaa sacchitt, busser, bascir, noll de cardegh e dazzi de candir.

Hin quell mercaa de incert de cotta e stolla, de mess, de vos, de aria de polmon, de esequi, de micchinn de sant Nicolla, de cattafalch, suffragg, benedizion, quell trafegh de angonij a on tant al bott e quell fà mai nagotta per nagott.

Hin quij corp, quij trasport de caritaa, quij vesper, quij compiett, quij mattutin pettaa là de nojaa, de desgarbaa, intersiaa de flatti e cicciorin, de sbaggiad, de sbarloeugg de zà e de là, e da no vedè l’ora de andà a cà.

Hin quell dass a d’intend de vess dritt dritt in sulla straa battuda de Gesù cont el dà mai nagott ai poveritt, col trattaj d’alt in bass e casciaj sù, e col vess de sò pè critegh eterna de tucc i novitaa che fa i governa.

Hin quell predicà semper el degiun e cercà i mej boccon de impì el tarlis, quell de dà del golos, del porch a nun per on poo de bojacca del bovis, e credes lor l’ottava maraviglia a spazzà vott, des piatt anca in vigilia.

Hin quell de fà servì la religion e i obblegh de conscienza per roffian di soeu vendett, di sò persecuzion, o per fà dà on impiegh a on ballandran, a on storta coll, a on furb, che gh’abbia el merit d’avegh basaa la tonega e el preterit.

Quist chì, quist chì puttost hin i belee che moeuv la pest, la famm, la callastria, che fa vegnì de Romma quij palpee che scriv Monsignor Nuzzi a don Tobia, hin quist per brio, e no gh’è ball che ten... N’eel vera lu? ch’el diga, hoo parlaa ben? </poem>

Template:Qualità testo