Jump to: navigation, search

La Ninetta del Verzee


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: La Ninetta del Verzee

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1815 ||

|
1815
}}
|

}}

<poem> Bravo el mè Baldissar! bravo el mè nan! l'eva poeù vora de vegnì a trovamm... T'el seet mattascion porch che maneman l'è on mes che no te vegnet a ciollamm? Ah Cristo! Cristo! com'hin frecc sti man! Bell bell... speccia on freguj... te voeu geramm, bolgirossa! che giazz! aja i mee tett! che bell cojon, sont minga on scoldalett.

Pover tett nèe?... te sentet com'hin froll? Ma, gh'hoo avuu ona passion, varda, in sti dì che l'è stada, per brio! el mè tracoll. L'è quaj cossa ancamò se sont inscì. Ven scià... settet giò on poo... già l'è anmò moll, e poeù coss'eet de fà? l'è venerdì, gh'è minga d'opra: descorremm on poo, chè subet che l'è all'orden te la doo.

Varda el mè Baldissar se se pò dà on mond pussee carogna, on mond pù infamm! Te se regordet d'avemm vist per cà quell gioven magher, longh come on salamm, ch'el me vegneva a toeù de andà a ballà? Che di voeult te l'ee vist a peccenamm? Ben: sent adess, sto roffianon strozzaa che tir fioeul d'ona negra el m'ha giugaa.

Prima de tutt t'ee de savè che fina de vint agn fa, quand sont restada indree della povera mamm, la mia medina, che adess, jesuss! l'è al Gentilin anca lee, per no invodamm a santa Catarina, o lassamm andà in cà d'on quaj mestee, la m'ha tiraa in cà sova e tegnuu inguala d'ona soa tosa vera e naturala.

Sta mia medina l'eva ona tetton, matta, allegra quell mai che se pò dà: ghe piaseva a paccià del bell e bon e andà dent per i boeucc a boccalà: ma sora tutt poeù la soa gran passion l'eva quella de fassela fregà: oh intuitù de quest gh'è nient de noeuv, desdott in fira e fresca come on oeuv.

In quell temp la gh'aveva per gimacch on gioven d'offellee, fort, traccagnott, ch'el stava lì in la porta e in l'uss attacch. Costuu, me cunten ch'el gh'avess de sott on peston de pirotta masiacch, ma basta, fussel mò per sto bescott, o per quij del mestee ch'el ghe portava, l'offellee l'eva lu ch'el le ciavava.

S'ha mò de dà l'inconter che costuu el gh'ha giusta d'avegh anch lu on bagaj, che l'è nient alter che quell porch fottuu che m'è costaa in sti dì tanto travaj. Inscì, cont el stà insemma tutt e duu, col giugà insemma e fà quij cattanaj che fan tucc i fioeu, semm rivaa a quell de trovass cott tutt duu senza savell.

Intrattanta, per via della via dell'intrigh inscì faa della medina, ne faven dormì nun bardassaria foeura di pee de lor in la cusina; là ne saraven sù all'ave maria de sira fina a quella de mattina, e là nun de per nun tutta la nocc sevem patron de fà onia sort de locc.

Fin però che semm staa duu cisquittitt, ciovè a dì de des, vundes, dodes agn, se semm faa quaj carezz e quaj basitt, e poeù voltavem là come lasagn; ma quand emm comenzaa a sentì i gallitt vers la part che comenzen i cavagn, se semm accort d'avegh di olter besogn on poo pussee gajard de quij del sogn.

Ma sì! per dilla giusta, in quant a mì, sto besogn savarev minga spiegall... soo che sentiva el sangu come a buì, che gh'aveva ona voeuja de tentall e in l'istess temp vergogna a comparì. Soo anch che andava in broeuda in del basall, e soo che quand el me toccava i tett trepillava del gust come on gallett.

Soo de giunta che, quand alla mattina me toccava de andà a tend in Verzee alla banca del pess della medina, ogni bott che passass on perrucchee o quajghedun con bianca la marsina, me sentiva a rugà fina in di pee: me andava insemma i onz della stadera e el coeur l'andava a vella e el coo a stondera.

Mì el mè Pepp el vedeva de per tutt, e semper ghe l'aveva de denanz: mì el vedeva in di tèmol, in di trutt, in di micch, in la suppa, in di pittanz, no gh'eva giovenott, nè bell nè brutt, che se podess ris'cià de famm di avanz: respondeva pesciad, desgarb e slepp, e tutt sti coss in grazia del mè Pepp.

Nè l'è minga de dì che fin d'allora el m'avess missa alla comunion. On cazz! Me poden dà on cortell in gora se mì pensava mai che in di colzon ghe fudess dent de quella sort de bora! A vedè come el mond l'è mai cojon! Tucc me credeven ona gran canonega, e seva fatta pesc che nè ona monega.

Anzi gh'hoo anmò in la ment la gran paura che hoo avuu, quand de lì a on pezz me l'ha daa in man, l'hoo creduu on boll, ona besiadura, on bugnon (soeuja mì), on quaj maa de can, e soo che m'è soltaa ai oeucc addrittura come on s'cioppon de piang, ma lu, el giavan, da bravo perucchee el s'è miss a rid e a saramel pù strenc in mezz ai did.

Cristo! che sgarbiada de cervell l'è staa per mì quell cioll in ardion. Poss dì ch'el m'ha daa in man minga on usell, ma el manegh de tucc quanc i cognizion; allora subet hoo capii tutt quell che se daven d'intend paricc smorbion quand lì alla banca me diseven milla cinad sulla panscietta e sulla inguilla.

Lì emm comenzaa tutt duu de sto moment a lavorass intorna de fadiga, lu a fà onia possa per sonamel dent e mì olter tant per stoppagh sù la figa. Fors anca el sarà staa on presentiment, ma l'ha avuu pari a sbatt, l'hoo faa stà in riga, ghe l'hoo basaa, menaa, gh'hoo daa de tetta, ma de pondamel?... voj! ciappa sta fetta.

Sent mò che macciavella de birbon l'è rivaa a tirà a man per mettem sott. L'ha comenzaa a fà el trist, el lumagon, a fass vedè a mangià pocch o nagott. Lu el me schivava, el fava repetton, el sospirava come on mantes rott, e con pù mì ghe andava per el vers con pussee el fava el pregn, el gnucch, l'invers.

Infin quand l'ha creduu de vess a tir vedi ch'el mett a voltra on cortellasc e ch'el sbassa i cannij incontra al fir: mì, bona a dagh a trà, fermegh el brasc, e prepotenta e franca come on sbir, Cossa farisset mai, dighi, pajasc?... Cossa vuj fà, el respond... mazzamm... morì... fornì sta vitta... contentatt anch tì...

Sanguanon! che dianzer de paroll! m'è calaa i forz de sbalz, m'è vegnuu frecc. Me sont pondada a lu coj brasc al coll, e lu borlonem là a travers al lecc, e lì in terra el cortell, in aria el cioll, lecchem, basem, stroffignem, brascem strecc, Ninin... tas... lassem fà... pensa nagotta... sto fioeul d'ona vacca el me l'ha rotta.

Ona voeulta poeù rotta che l'è stada no gh'è staa pù resguard nè pù respett. Via ona ciavada on'altra gran ciavada, no se fava olter facc che quell giughett, e se con tant piccià nol m'ha impregnada l'è proppi robba de fà fà on quadrett, tanto pù che sti usij già hin certi ordegn che fornissen el gioeugh con lassà pregn.

L'eva trii agn pocch manca che st'istoria l'andava quietament semper inscì, quand la medina, che Dio l'abba in gloria, l'ha tolt sù ona fevrascia de morì. I dottor l'han creduda inflammatoria e gh'han faa vint solass in tredes dì, ma el dì adree, giust in quella che han dezis de faghen pù, l'è andada in paradis.

Morta lee, bona nocc ai sonador s'è barattaa la scenna in d'on moment; mì sont andada in cà del cogitor e el Pepp l'è andaa in cà anch lu d'un sò parent, e lì, via de vedess e de descor quaj voeulta per el dì denter per dent, resguardo sia alla prozion de mezz, sant March! gh'è staa sù el gatt per on bell pezz.

Ma mì, tra che a trovamm inscì ligada in cà del pret moriva de passion, e tra che el Pepp el m'eva sueffada de bon'ora a saggià certi boccon, assa brutta on bell dì ciappi la strada e pienti el cogitor come on fuston ressolutta de tend al fatto mè senza tance seccad de barolè.

Deffatt per quant sto pover religios l'abba faa, l'abba ditt per famm capì ch'el pass che fava l'eva on pass ris'cios e che la purgarev forsi on quaj dì, l'ha traa via el sò fiaa e la soa vos, anzi el gh'ha avuu de grazia a mondamm lì de circa milla lir, che la medina la m'ha lassaa tra pilla e robba fina.

Con cà pientada, e con quij pocch danee, fresca, giovena e grassa come sera, gh'aveva semper gent innanz indree alla mia banca mej che nè a ona fera; de coeugh poeù gh'en vegneva di vivee, e a quist basta domà che ghe fass ciera, se gh'avess anch venduu merda per pess sti facc de porca even content l'istess.

E che fior de partii ch'hoo possuu fà! (Inscì magara avess vorsuu dattamm) fioretton de marcant, de famm marcià inguala di primm sciori, di primm damm; e se fuss stada tosa de trattà soo che on fraa Geromin l'ha vorsuu damm del pelter assossenn, famm desmett banca, mandamm in fiacca, e lu comparì nanca.

Ma mì ciocca, imbriaga, incarognada de sto razza de can d'on tajapioeucc, tant e quant ghe n'è staa che m'han cercada olter tant n'hoo casciaa foeura di oeucc; e sì che giamò on pezz m'en seva dada ch'el me fava scusà de stoppaboeucc, ma già nun vacch de donn semm tucc inscì, se al mond gh'è on crist el vemm proppi a sciarni!

E dininguarda a nun poeù a fass toeù via, en fan toninna, en fan de sott e doss. Pur tropp l'è inscì: mì ch'hoo provaa la mia, soo cossa gh'è de noeuv con sti balloss. Pur tropp sont dada denter in la stria, e el cogitor l'ha induvinaa tutt coss. Ah roffianon d'on Pepp!... Varda el mè nan se gh'è on cristo compagn in tutt Milan!

Minga content sto faccia de figon de vess staa lu el strozzaa che el me l'ha rotta, d'avemm traa i mej partii tucc a monton, d'avemm drovada pesc d'ona pirotta, d'avemm semper goduu i pù bon boccon che gh'aveva alla banca, e per nagotta, sagg de mì, del mè ton, della mia inguilla l'ha comenzaa a miramm anca alla pilla.

In prenzipi col sloffi de dovè comprà ona cossa o l'oltra a ona quaj posta el me cercava in prestet per piasè; ma in seguet poeù, quand el m'ha vist desposta a lassagh god in pas el fatto mè l'andava al cantarà lu de soa posta, e lì, servo umelissem sur baslott, ogni freguj, allon, giò on scopellot.

Ma sè! impiastraa de vizzi come l'era, lallela! gh'en voreva olter che inscì: l'avarav traa in setton la cà Mellera, l'Archint, el Greppi, el Melz, staghela lì. Dì cojon! Lu ostarij, trissett, primera, lu scènn, lu palch, lu donn de mantegnì; e mì ciollatononna de massee compramm i corna cont i mee danee!

Olter che corna! l'ha tentaa per fina de taccamm ona pesta bolgironna; e se no sont allesta ona mattina a tirà i ciapp indree t'el me le sonna. Per fortuna del ciel che intanta fina che hoo faa per compagnamel in la monna hoo miss i did in mezz a on masarott de filapper consciaa cont el scirott.

Eppur: coss'eel?... l'eva inscì tant vergnon, tant marcadett e tanto fin d'ingegn, che hoo avuu de grazia a fagh la remission; anzi l'ha tiraa i coss finna a quel segn. de pacciamm (direv squas) anca i mincion, perchè a furia de vend e de fà pegn el m'ha sbiottada e el m'ha redutt in pocch come on oss spuvaa foeura d'on pitocch.

No gh'aveva olter pù che el lecc, i scagn, la cros de perla e quatter strasciarij, inscì tra robba dora e quij pocch pagn, quand besognos de vendem anca quij on dì el m'è vegnuu in cà, torber compagn de quand el s'è vorsuu tajà i cannij, e piovend giò daj oeucc acqua a monton press a pocch el me parla de sto ton.

Sent Ninetta, el me dis, i creditor m'hin taccaa al cuu come tanc can mastin; se no i paghi in sti pocch vintiquattr'or gh'è già in pront la fameja e i manezzin; donca on fioeu par mè! on fioeu d'onor l'avarà de reduss a fà sta fin?... Ah nò Ninetta!... innanz de famm granì già l'è on moment... faroo quell che soo mì.

Mì dolza come l'uga, appenna senti dove van a fornì sti ultem paroll, deventi smorta, tremi, me spaventi, e poeù al solet ghe metti i brasc al coll; infin voo al cantarà: lì me resenti della cros, di peritt, del tornacoll, e ghe dighi, piangend, Ciappa antecrist, deggià ch'eet mangiaa el rest, mangia anca quist.

Redutta che son stada ona pitocca senza credet, nè robba, nè danee, s'hoo avuu de pagà el ficc, de mett in bocca, hoo proppi dovuu mettem al mestee. Ma fina che gh'hoo avuu taccaa alla socca sto sanguetta fottuu d'on perucchee, on quattrin che on quattrin, nanca a pagamel sont mai stada patronna de vanzamel.

Infin per compì l'opra adess mò sent cossa ghe solta in coo a sto porch infamm! Giust on mes fa el ven chì, el me sara dent, e el me dis ch'el gh'ha voeuja de ciavamm; voo sul lecc: me le mett lì inscì on poo arent, e poeù, paffeta, el fa per inculamm; mì allora streng el ghicc, dagh on button, e dighi... Ovej!... coss'hin sti pretension!

Nanca el cuu poss salvamm sangua de dì! Malarbetto ludron, brutto pendizzi! el cuu l'è mè, vuj fann quell che vuj mì nè hoo besogn de cavatt de sti caprizzi. S'avess vorsuu dall via, a st'ora chì sarev fors maridada a vun d'offizzi. Figuret mò se sont inscì cojonna de mettem sott a tì a fà la seggionna!

Infin vedend che dura come on sass no dava a scolt pù al piang nè al sospirà, nè al solet sloffi de vorè mazzass, el s'è ressolt de fammela pagà; nè savend toeù oltra straa de vendicass l'è andaa a cercà on poetta e el m'ha faa fà ona dianzer d'ona bosinada de famm fà la minee perfinna in strada.

Ecco el mè Baldissar, ecco on trattin la reson bolgironna di passion che me deslenguen come on candirin. Ma el pussee pesc anmò di mee magon l'è a vedè che sta birba d'on bosin tra i lapp ch'el dis per mettem in canzon el ghe ne infira voeuna, el mè car nan, che tend nient manca che a famm perd el pan.

L'è rivaa fina a dì che gh'hoo in di oss on morbo vecc de brusà via l'usell! Ma se pò dà on trattà pussee balloss, on'azion pussee infamma e de cortell? Pacciamm tutt, godemm tutt, e de maross taccamm anca in l'onor, toeumm anca quell? Questa per cristo no la poss capì: mì impestada?... Buffon!... dighel mò tì.

Dighel mò tì, per brio! se gh'è ona donna pussee sana de mì in tutt quant Milan! Te le taccarà ben lì alla Coronna la Mora del sciall giald, ma mì, doman! Ma ovej!... varda che aria bolgironna l'ha ciappaa sto tò cioll!... scià... scià el mè nan... dammel car... toeù... l'è tova... ah dio!... ciccin...! Vegni... ve... gni... ghe sont... Cecca?... el cadin. </poem>

Template:Qualità testo