Jump to: navigation, search

Fraa Zenever


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: Fraa Zenever

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1813 ||

|
1813
}}
|
{{ #ifeq: Carlo Porta || | }}
'

}}

<poem> Bagaj che sii amoros, che sii intendever, deggià che gh’avii gust de damm a trà vuj cuntav on bell cas de fraa Zenever ch’el ve farà restà de mascabà. Vel cunti senza franz nè saa nè pever tal e qual l’hoo sentii anca mì a cuntà l’ann passaa de sti dì da quell panscion che predicava al Carmern la mission.

Avii donch de savè innanz a tuss coss che fraa Zenever l’eva on bon vivan, tutt scisger e buell, tutt carna e oss col medemm fondator di Franzescan, e ch’anzi, quell beato requiepposs che adess goden in ciel sti duu cristian, l’han quistaa insemma in l’istess loeugh tutt duu, vun con l’offizzi e l’olter col cazzuu.

Ma per quant tutt e duu per santitaa fudessen dò mosch bianch in religion, impunemanch però voeuren che i fraa gh’avessen pussee amor per el ratton; se seva fraa anca mì già sarev staa, dighi el coeur, dell’istessa opinion, perchè in convent almanca fraa Zenever quajcossa el ghe portava per la fever.

Deffatt, quand che lu el fava el cercador, a furia de panzanegh e tabacch, de coronn e maistaa coj pajett d’or ogni esuss l’eva a cà a vojà i bissacch. Sant Franzesch el podeva cantà in cor sira e mattina fin che l’eva stracch, che fin che lu el batteva la cattolega l’eva franch l’interess della buccolega.

Oltra de tutt i sloffi di cercott l’eva anch famos per cent olter cossett, ciovè per giustà zent e braghee rott, solassà, strappà dent, mett i coppett, tajà caj, componn acqu, sugh e decott per collegh, toss, bugnonn brusor de pett, de moeud che i medegh per desperazion el ciamaven padrin rompacojon.

Ma i fraa che hin semper fraa, a come fraa no se diletten tant de cortesia, giust appont per sta pocca abilitaa pondegh anca sul goeubb l’infermaria, e lu content e stracontent inguaa che se gh’avessen daa la libraria, el portava i duu pes con quell savor che mì portarev quell de senator.

Oh chì inscì sì, el diseva el Missionari, besognava vedell sto religios, con pù gh’eva occasion de vess in l’ari pussee el pareva ch’el fudess a spos. Lu el vojava spuvin, vas, orinari, com’el vojass di impoll d’oeuli de ros, lu el nedrugava piagh, marsciur e crost come el nedrugass quaj de coeus a rost.

Quand se trattava poeù de tend adree a on ammalaa d’on maa de conseguenza l’eva proppi offellee fa el tò mestee. Fraa Zenever dov’eel? con reverenza el gh’eva saldo lì del pè di pee tutta la santa nocc anca in sentenza de restà in del patton di settimann dritt dritt come el battacc in di campann.

Ma el fà stringh della pell in di occasion l’eva anmò direv squas on bescottin, ch’el n’ha faa fin de quij, giurabaccon, de fass cred sassinaa in di mezzanin! E per quest sant Bernard el gh’ha reson là in dove el tratta dell’amor divin e che el dis ciar e nett, ve zitti el test, che Amor quaedam sancta insania est.

Adess mò i mee bagaj che cognossii fraa Zenever con tutt i sò virtù, stee quiett, demm a trà che sentirii quell fatt che v’hoo promiss de cuntav sù. Col dà a scolt, chi sa fors che no podii deventà tanc Zenever come lu, se de nò restarii tanci Gervas, Baciocch, Michee, Pasqual, quell che Dio pias.

Ora sappiee che tra i tanc ammalaa ch’el gh’ha avuu fraa Zenever per i man gh’è capitaa ona voeulta on certo fraa ch’el ciamaven fraa Sist de Fabrian. L’eva Sist in sul fior della soa etaa, e se dis che on trattin quand l’eva san l’avarav daa de fà a tendegh adree a on para de bottegh de prestinee.

Fraa Sist, che a colezion, a disnà, a scenna e a tucc i marenditt, che inscì ghen fuss! el ris’ciava là on stomegh de belenna che l’avarav sbertii i ostregh col guss, adess senza appetitt e senza lenna, desf de stomegh e magher come on uss el deslenguava in man de fraa Zenever senza on dolor de coo nè on fil de fever.

I medegh e i zerusegh della cura, avend faa i soeu rifless che, a no toccall, el se inviava al babbi per vicciura, e el marciava per posta a medegall, han dezzis de lassagh alla natura el scrupol de conscienza de coppall, e se n’hin lavaa i man col streng i laver, alzà i oeucc e scrusciass el coo in del baver.

Ma Zenever, per quella cognizion ch’el gh’aveva del stomegh de fraa Sist, el s’eva tolt l’impegn in religion de fagh vedè ai dottor che gh’han stravist; Tutt stà ch’el aggradissa el primm boccon, el diseva, e vuj ess on becch fottrist se adree vun l’olter nol redusi in cas de mangiass i sciavatt in allabras.

E, lì allon, fa sù insemma in d’on fagott polver, pinol, triacchi, elettuari, impoll, groppitt, tollitt, mestur, decott, e giò per el condutt del nezzessari! E poeù mettegh al post de sti ciappott di bon peccher de vin vecc, ordenari, de quell però che scuffien tra de lor quand fan capitol i definitor.

E poeù a furia de broeud e geladinn, de rossumad leggier e de oeuv fresch, de pantrid, de pappinn e de nozzinn de zinivella fritta e pan todesch, te l’ha redutt a segn de sbalordinn perfina l’istess Pader sant Franzesch, ch’el sclamava dì e nocc: Integram horum opto silvam habere juniperorum.

Ma fin chì gh’è nagott de stravagant, me dirii, perchè hin coss che al dì d’incoeu senza dass a d’intendes de vess sant i fan all’Ospedaa fina i pezzoeu. Sì: bona! bravi! Me rallegher tant, savii nanmò nagotta i mee fioeu... Ma basta... sentii questa, e sappiem dì se i pezzoeu en fan anch lor de quist che chì.

Quand fraa Sist grazia al ciel l’è staa alla via de fà ballà coj dent i duu polsitt, Zenever saldo arent come l’ombria nol fava che inzigagh tutt i petitt, e gh’je scodeva tucc, fuss sansessia, come fan i mamm grand coj biadeghitt, savend che quell che pias nol fa descapit, e che el proverbi el dis Nutrit quod sapit.

Ma a forza de fregagh el culisseo, sur sì mò che on bell dì ghe solta in ment de vorè on pè de porch a scottadeo! E Zenever dolz dolz e compiasent el ghe respond col solet Laus Deo, e poeù el corr come on matt per el convent a cercà on porch de quij de quatter pè, ma de quatter, sì adess! ciappa, ch’el gh’è.

El resta suj sò duu come de strasc, come in att de dà a trà a on’ispirazion, poeù va in cusina, ranca on cortellasc, regolzes fina al sedes el patton, ciappa la straa pù curtaa on cassinasc, solta foss, scarpa sces, sforza on us’cion, branca on bell porch per on pescioeu dedree zanfeta! tajel vial e scappa indree.

I sguagn del pover porch, e quij d’on tos ch’eva staa testimonni dell’azion, desseden on vespee de curios che van innanz indree come in fonzion: intant per el paes la corr la vos, e la riva all’oreggia del patron ch’el sent, e el ved el cas, e el buj e el fumma come la birra che va tutta in scumma.

E inscì cold cold de rabbia el va sul fatt a cattà sant Franzesch proppi in personna, e lì el comenza a scartagh giò bagatt, disendegh adree robba bolgironna; che ghe voeur olter che portà i zappatt, el coo pelaa, el cuu biott e la coronna, che predegà el degiun scoeudend a ôff tutt i petitt con la reson del lôff.

Ch’el vegniss, e el vedess che sort de spass el s’eva tolt con lu vun di soeu fraa... Ch’el vegniss, el vedess e el giudicass se no even canaj, lader de straa... De moeud che a no sfondagh tutt dò i ganass gh’è vorsuu la pascienza e l’umiltaa d’onsant pazzifegh come on sant Franzesch, se l’eva sant Ambroeus el stava fresch!

Ma Franzesch mansuett come on agnell el ghe lassa con flemma svojà el goss, el compassionna el stat del sò porscell, el confessa anca lu ch’el fall l’è gross, poeù el le ruzza alla porta inscì belle bell promettendegh on mondo de bej coss, e el se le cava infin dal brutt impacc col saragh la pusterla in del mostacc.

A on pover capp de cà che gh’ha interess de conservà i provecc d’ona fameja ghe lassi on poo pensà s’el ghe rincress a Franzesch el trovass in sta boreja! Intant, per medegà el maa ch’è suzzess col pel de quell che ha avuu sta bella ideja, Dio el ghe ispira de ciamà a rassegna tucc i fraa tant ratton che de colmegna.

Appenna sonaa el copp fiocchen i fraa in di sal del capitol a ballocch, chè quand se tratta de curiositaa corraraven descolz suj articiocch. Se setten: stan lì zitt, che no tran fiaa, a vardà sant Franzesche che in ton pattocch el ghe squaquara giò con pocch paroll tutta la relazion de sto bell noll.

Paricc a sta borlanda comenzaven a ninnà per la bila el taffanari; paricc, inscambi, manch fogos tremaven sulla cerca del vin che l’eva in l’ari; paricc d’olter pù agher mormoraven e faven di giudizzi temerari, quand Zenever a on tratt el sbalza in mezz e el rezzita assa brutta sto bell pezz.

Se in d’on paes cattolegh e roman se stima pussee on porch che nè on fradell, se la var manch la vitta d’on cristian che ona strascia de gamba d’on porscell, gh’avii reson, sont mì el razza de can, sì, Reverendi Pader, sont mì, quell, tajee giò pur allegher la sentenza, chè s’hoo faa el maa, faroo la penitenza.

Ma ve avvisi però ch’el fatt che hoo faa l’hoo faa per scoeud i butti de fraa Sist, per dà la vitta a on pover ammalaa, a on omm similitudina de Crist, l’hoo faa perchè el Signor me l’ha ispiraa, perchè la mia passion l’è a fann de quist, chè infin m’en vanti, e che poss ben vantammen se quell che hoo faa l’hoo faa ad Dei gloriam: Amen.

Ah Zenever! Zenever! Sti reson, el sclama sant Franzesch, hin bonn, hin bej, varen di copp in sù di milion, ma chì in terra no paghen i porscej. Ora però che l’è staa faa el scarpon besogna giustall sù alla bella mej, e perchè mò te pais de parlà inscì fa on poo giust el piasè de giustall tì.

Fan l’ecco tucc i fraa alla provvidenza e al mezz termen del Pader General, e Zenever, che in punt de obbedienza el corr ladin pussee d’on servizial, appenna l’ha sentii la soa sentenza el va a cercà el patron dell’animal, e el le catta suj oeuv che l’eva adree a dinn di Franzescan tant che sia assee.

E lì allon vagh adoss saraa addrittura con di argument che tacchen alla pell, con di pass de vangeli e de scrittura, col paragon tra Sist e tra el porscell, e el sa trovagh tant ben l’infilzadura che d’on torrion che l’era del castell in manch d’on ave e on gloria el me deventa ona torr de lasagn e de polenta.

E Zenever ch’el ved la mudazion che suzzed in quell’omm a oeucc battent, el tocca via de longh de l’istess ton, fin che tutt sbaguttii, tutt maccarent el ghe se butta in terra in genoeuggion e el le prega a aggradì e portà in convent in segn de componzion vera e sincera quell porscell de trè gamb tal e qual l’era.

Zenever trionfant e glorios l’entra in convent cont el porscell in spalla. Ghe fan cortegg intorna i religios, che in st’occasion no ghe n’è vun che calla; se canta on bell tedeum a sett vos, e dopo in refettori la se scialla, e se sent fina i fraa pù scompiasever a sbraggià a tutt sbraggià: Viva Zenever!

Bagaj, ch’oltra a vess bravi e savi e bon sii timoraa de Dio e sii devott, no lasserv vegnì in coo la tentazion de imità al dì d’incoeu sto fraa cercott, perchè col codez de Napoleon, all’articol tresent e vottantott, ve costarav st’ispirazion divina cinqu o des ann de ferr e la berlina. </poem>


Template:Qualità testo