Jump to: navigation, search

El viacc de Fraa Condutt


{{ #ifeq: ||
Segui il Progetto Letteratura{{ #ifeq: El viacc de Fraa Condutt

||

|

}}{{ #ifeq: Carlo Porta

|| |

}}{{ #ifeq: ||

|
Traduzione di [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore}}}|{{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| | e [[Autore:{{{NomeCognomeTraduttore2}}}|{{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }}{{ #ifeq: || | ({{{AnnoTraduzione}}})

}}
[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore}}}]]{{ #ifeq:

|| |[[Categoria:Traduzioni di {{{NomeCognomeTraduttore2}}}]] }} }}{{ #ifeq: 1816 ||

|
1816
}}
|

}}

Sestinn

<poem> In sul deffà de sant Ambroeus andemm ch'el trottava, el trottava, e via via el se trovava saldo al post medemm, lassand de part on bott la sacrestia, ghe diroo coss'è occors st'estaa passaa al noster fraa Condutt fraa desfrataa.

Fraa Condutt come lor san mej de mì, per quella gran golascia del dinar... Come?... El cognossen minga?... Oh questa chì la me reussiss proppi singolar! Corpo de bio bion, possibel mò che sien lor soll che nol cognossen nò?

Oh ben, come l'è inscì nagott de maa, in pocch paroll gh'en daroo mì l'ideja, e se per sort l'incontraran in straa me savaran poeù dì s'el ghe someja, chè un capp rar de sta sort sora tutt coss var la fadiga de possell cognoss!

Fraa Condutt l'è on magrozzer, un carcamm d'on pret longh longh ch'el par on campanin, cont on dianzen d'on pomon d'adamm ch'el ghe sbaggia in là on mia el collarin, lendenon, coj palper besinfi, ininz, e el volt a boeucc come el formaj de sbrinz.

Sott a duu zij de ruff e scarpignaa ghe sbarlusca duu boeucc de scoldalecc, e poeù sott, duu stupendi carimaa, e anmò sott, on bocchin fina ai orecc, e in su quell la seggella del moletta che gotta giò tabacch su la basletta.

A cressegh i bellezz el gh'ha anca i pagn che comenzand daj scarp fina alla lumm hin de cinqu o ses negher descompagn, tanè, pures, bordocch, martora, fumm, intersiaa a tassij, strataj, listin, pussee che nè on sciffon del Maggiolin.

Ah ân! quest l'è fraa Sist... Sicchè mò han vist s'el soo mì che l'aveven de cognoss? Sissignori l'è lu, proppi fraa Sist, fradell de don Bernard del Borgh di goss, che in quant ghe dan ci nomm de fraa Condutt l'è perchè l'è on porcon che bocca tutt.

Lu deffatt per on sold el canta, el balla, lu el fa la roeuda in terra, el fa la tomma, lu el va magara con la cotta in spalla dedree d'ona vicciura fina a Romma, lu el contratta la messa, i esequi, i offizzi come i oeuv e i pollaster de pendizzi.

Adess che semm d'accord fina d'avanz quant al porch (salv però quell ch'el maneggia), ciappi el fil de l'istoria e tiri innanz drizz drizz senza desperdem de carreggia. Sicchè, i mee sciori, come ghe diseva... adess... bell bell... che pensa in dove seva.

Donca, fraa Sist, per quella gran golascia del dinar che el le rod e el le sassina, ci s'è trovaa on bell dì in de la mojascia con trii impegn tutt al cuu in d'ona mattina, messa con ciccolatt al Paradis corp con candira in Borgh, torcia a Bovis;

e siccome per tend de chì e de lì no gh'eva minga terra de fà ball, nè a pè se ghe posseva reussì, l'ha ressolt de cavassela a cavall, e, s'cioppa l'avarizia, l'ha faa el spicch deggià che l'eva in Borgh de toeù on boricch.

Fornii el corp, faa el sò noll, prontaa l'asnin, el se segna, el bettega on'orazion, poeù el ghe solta de posta in sul sesin, Icc vallaè! dò fiancad cont i tallon, on'impennada, quatter salt de cuu, dò legnad, dò scorensg, e via tutt duu.

L'eva un'ora o pocch pù de la mattina e el ciel luster e bell come on cristall, tirava on'aria sana, remondina, che ghe fava ballà i lenden suj spall, e el brucc sbroccand i ramm che sporg in strada el ghe strollava i toder de rosada.

Parascioeur e piccitt de brocca in brocca ghe sgoraven denanz a fagh besbilli e fraa Sist cont avert tanto de bocca l'andava per el gust in vesibilli, ruminand i favor particolar ch'el ciel el ghe compart a lu e al somar.

Inscì in estes, godend on paradis, l'aveva giamò faa ses o sett mia, e inscì l'andava fors fina a Bovis, se a dessedall no ghe vegneva via vun de quij taj besogn che fa andà a pè e desmontà del trono fina i re.

L'ha avuu de grazia donch de scavalcà, de ligà in straa a ona pianta el sò compagn, de traversà la scês, de andà a cercà on quaj tròs giò de man per i campagn in dove fà el sò oeuv foeura del cas che i sinod possen reffignagh el nas.

Intrattant che scrusciaa in d'on busegatter fraa Sist el provvedeva ai soeu interess, e a quij de l'indelebil sò caratter, l'asen el se ingegnava in drizz e in sbiess se gh'eva on'erba de pippalla sù, segond el sò caratter anca lu.

E voltes e revoltes col dedree per el longh de la corda de chì e lì, a vora che fraa Sist l'è tornaa indree l'è vegnuu giusta in punta a reussì voltaa col magazzin di saresitt vers la regia zittaa di missoltitt.

Fraa Sist, che l'eva minga quell tal omm de sospettà del prossem malament, savend d'avell lassaa voltaa vers Comm l'ha creduu ch'el dovess stagh permanent, e, senz'olter cercà nè bianch nè negher, le desliga, el le monta e el va là allegher!

Domà che repassand per certe sit che ghe pareven e no ghe pareven el ciamava a quaj picch s'el va polit, e quij credendel smorbi respondeven, come s'usa respond a sti smorbion, Semper drizz (in di ciapp) ch'el va benon!

Fraa Sist assuefaa a fass cojonà el tirava de longh e el fava el vecc, quand finalment el ved, va che te va, a spontà on campanin, poeù dopo on tecc, e poeù duu e poeù trii, poeù vott o des, e on freguj pussee innanz tutt on paes.

Alto, adess mò ghe semm! Daj, pesta, trotta, spuves suj dit, cavezzes i cavij, deslazza el fagottell, destend la cotta, scorliss la vesta, spieghegh i rescij, nettes, freghes, pareggies alla via, domà causa de corr in sacrestia.

Già l'è in riva ai primm cà, già el ved in straa carr, navasc e carrett in cattafira, ogne scur el le cred on pret o on fraa, ogne bianch on torcion de quatter lira, ogni botta de incusgen, de bronzin el le toeù per el terz de mattutin.

Finalment el desmonta a l'ostaria, el va in cort, el se incontra in d'on amis... Oh don Sist!... Oh el mè car don Zaccaria! Anca lu chì all'offizzi de Bovis?...! Bovis?... Offizzi?... Zaccaria el respond... e resten lì cojon primm e segond.

Intant che se deciara la borlanda compar foeura stallee, coeugh, camarer, el patron del boricch, della locanda, el curat, el secrista, el cangeler. Fraa Sist el cava on sgar fina di pee e ponfeta giò in terra col cuu indree!

Acqua, asee! Prest corrii! tira, pessega... Mettill chì, mettill lì ? gent de per tutt; l'equinozzi in d'on bott el se spantega, tutt el Borgh rid ai spall de fraa Condutt, e intrattant ch'el sgambetta on gatt monell el se serv de la cotta e del cappell.

Fraa Sist a pocch la voeulta el torna in pee; el se troeuva anca mò al Borgh di Ortolan, senza torcia, cappell, cotta e danee, bolgiraa per Bovis e per Milan, giacchè per fagh passà el maa pussee in pressa gh'han rott anca el deggiun nè 'l pò dì messa.

In sta manera el noster fraa Condutt l'ha imparaa a spesa sova la moral che l'è impossibel podè tend a tutt, chè se romp l'oss del coll coj salt mortal, e che cont el vorè caregà tropp se perd la polver e se creppa el s'ciopp. </poem>

Template:Qualità testo